dilluns, 5 de desembre del 2011

INCREMENT DE VENDES

El sector del luxe es manté al marge del canvi de consum que viuen la majoria de sectors. Durant aquest 2011 el luxe dispara les vendes.
L'increment de les vendes del sector del luxe s'atribueix sobretot al turisme, viatgers refinats que busquen comprar productes cars i de qualitat a ciutats com Barcelona. Els atreuen sobretot capricis relacionats amb la gastronomia, la bellesa, l'hostaleria i també la moda i els complements.

El sector pronostica que la tendència a l'alça de les vendes continuarà també durant el 2012. Es calcula que l'any vinent el luxe mourà al món 191.000 milions d'euros. Els principals consumidors seran els xinesos. 


INDICADOR DE CONFIANÇA

La confiança del consumidor remunta per una millor percepció de la situació econòmica


La confiança del consumidor ha augmentat 6 punts i mig al novembre respecte a l'octubre, gràcies a la millora de la percepció de la població davant de la situació de l'economia, l'ocupació i les expectatives de futur. Així, l'índex que publica el Centre d'Investigacions Sociològiques s'ha situat en 70,5 punts, mig punt millor que fa un any. La perspectiva dels espanyols pels pròxims sis mesos ha millorat considerablement, i passa dels 90,8 punts de l'octubre a superar els 100 el mes passat.
Tot i això, el pessimisme es manté pel que fa l'economia i l'ocupació, que, tot i millorar, s'ha situat en 40,6 punts, està molt lluny dels 100 punts, xifra a partir de la qual es considera una percepció positiva.

Continuant amb l'enquesta, el 44% dels enquestats diu que la situació econòmica de la seva família està pitjor que fa sis mesos i el 70% considera que és més difícil trobar feina ara que mig any enrere. Només el 36,3% creu que millorarà en un futur.

El 40,5% dels enquestats amb prou feina arriba a final de mes, i el 34,2% reconeix que estalvia, encara que sigui poc, mensualment.

divendres, 18 de novembre del 2011

EL QUE CAL SABER SOBRE LA PRIMA DE RISC

La crisi del deute ha fet que cada dia parlem, des de fa mesos, de l'evolució de la prima de risc. Però sabem tot el que cal sobre la prima de risc? Com es calcula? Què hi influeix? Quin és el límit abans que els països es vegin abocats a un rescat? I quin paper hi juguen les agències de qualificació? Mirem de donar resposta a algunes de les preguntes clau sobre la prima de risc.

En aquest sentit, cal tenir en compte que els inversors, que treballen per a clients per als quals han d'aconseguir beneficis, operen sempre amb la balança a la mà sospesant la seguretat que dóna un país considerat de fiar, que pot oferir el seu deute a un interès més baix, entre el 2 i el 3%, amb l'atractiu que suposa aconseguir uns interessos més elevats, però d'un país on el pagament no està assegurat al 100%.


La prima de risc s'expressa tècnicament en punts bàsics, però aquesta xifra fa referència al diferencial entre l'interès del bo d'un país amb l'interès del bo de referència. Així, cada punt percentual de diferència entre aquestes rendibilitats equival a 100 punts bàsics.

Com es calcula?


En el cas d'Espanya, així com també en el d'altres països europeus com ara Itàlia, la prima de risc es calcula prenent Alemanya com a referència, ja que es considera la nació europea més segura.

Per això, la prima de risc espanyola -també anomenada risc país-  mesura la diferència entre l'interès del deute espanyol i l'alemany, és a dir, el sobrecost que ha de pagar l'estat espanyol perquè els inversors s'animin a comprar bons nacionals en lloc de germans.

Aquests dies, per exemple, hem vist que la rendibilitat del bo espanyol a deu anys era de fins al 6,44%, mentre que l'alemany es pagava al 2,41%. Aquesta diferència situava la prima de risc en una mica més del 4% o dels 400 punts bàsics.

Què hi influeix?

Per explicar l'atac dels mercats que fa pujar la prima de risc cal tenir en compte tant el pes del deute d'aquest país en relació amb el seu PIB com la seva capacitat  recaptatòria. En el cas d'Espanya, la ministra d'Economia, Elena Salgado, s'ha fet un tip d'insistir que el deute d'Espanya es troba per sota de la mitjana europea i que no arriba al al 65% del PIB. No obstant, els dubtes vindrien més per la recaptació fiscal espanyola,  cosa que el govern Zapatero ha mirat de dissipar amb la reforma per combatre l'economia submergida.

Quan s'arriba a un rescat?

Fins ara els 400 punts bàsics eren la frontera a partir de la qual es considerava que un país estava en risc de veure's abocat a un rescat. Primer, els experts apuntaven que n'hi havia prou amb arribar-hi, però després del rescat grec es diu que cal que aquesta xifra es mantingui diversos dies.

A més, els experts han apuntat que no només cal assolir els 400 punts bàsics, sinó quel'interès del bo hauria d'arribar al 7%, cosa que en el cas d'Espanya encara no ha passat.

Però tot i no arribar a aquest escenari, l'alça de la prima del risc té conseqüències negatives per a l'economia d'un país que provoquen un efecte de peix que es mossega la cua. La prima de risc alta no només llasta la credibilitat financera d'un estat, sinó també la de les seves entitats financeres, a les quals els costa més captar fons a l'exterior. Això, per la seva part, redunda negativament en els seus clients, que hauran de pagar més per obtenir un préstec, si és que finalment l'entitat els el concedeix, ja que s'endureixen les condicions per concedir diners.

Tot plegat, provoca una manca de creixement que comporta un augment de l'atur, fet que afecta les arques de l'Estat per dues vies: deixa d'ingressar via impostos, mentre li augmenten les despeses per partides destinades a pagar el subsidi a un nombre més gran d'aturats. Això dificulta la reducció del dèficit i converteix l'escenari en una roda de la qual es fa difícil de sortir.

Quin paper tenen les agències de qualificació?

Les agències de qualificació del deute són les encarregades de valorar i posar nota al deute emès per cada país i a cadascun dels valors que es negocien en els mercats tenint en compte els riscos estimats per a cada inversió.

Les tres més importants són Santadard&Poor's, Fitch i Moody's, totes elles nord-americanes, i el seu paper és fonamental perquè hi ha determinats fons d'inversió que només fan les seves compres en països valorats amb la millor nota, la triple A, cosa que torna a incrementar les dificultats per als països amb més problemes.

Fins ara, per exemple, els Estats Units mai no han perdut aquesta qualificació, però fa poc Moody's va posar el deute nord-americà en perspectiva negativa, mentre que a la Xina fins i tot es van atrevir a rebaixar-ne la qualificació. A l'altra cara de la moneda hi ha Grècia o Irlanda, que han vist rebaixat el seu deute fins a situar-lo a un grau de l'incompliment o fins a una qualificació de "bo escombraria".


La crisi del deute ha fet que cada dia parlem, des de fa mesos, de l'evolució de la prima de risc. Però sabem tot el que cal sobre la prima de risc? Com es calcula? Què hi influeix? Quin és el límit abans que els països es vegin abocats a un rescat? I quin paper hi juguen les agències de qualificació? Mirem de donar resposta a algunes de les preguntes clau sobre la prima de risc.

dijous, 10 de febrer del 2011

RECOMANACIONS

Us voldria recomanar la pel·lícula "Mr Holland's opus". Tracta de la vida de Glenn Holland, un músic i compositor que treballa de professor per pagar el lloguer i en el seu temps lliure vol aconseguir el seu veritable objectiu: composar una peça de música memorable que deixi la seva empremta al món. Holland descobreix que la vida és quelcom que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans. Podreu comprovar com amb els anys comparteix amb alegria la seva contagiosa passió per la música amb els seus estudiants, i comença la seva nova definició d'èxit.

dimecres, 9 de febrer del 2011

SANT FRANCESC

En referència a l'entrada anomenada MOTIVACIÓ, us deixo la lletra de la cançó de la Susan Boyle, i l'explicació de posar aquesta cançó en concret.

Al segle XIII hi va haver un home que es deia Francesco i anomenem a la ciutat de San Francisco per aquest petit monjo. Es va desfer de totes les seves possessions i ens va deixar un missatge. Francesco, que més endavant se'l va conèixer com a Sant Francesc d'Assís. La Susan Boyle canta les paraules d'aquest home. Ens podem connectar amb aquests missatges. Paraules que són molt poderoses:

Fés-me un instrument de la teva pau
on hi ha odi, porta amor
on hi ha dany, perdó
on hi ha desesperació, esperança
on hi ha tristor, alegria.

No és una pregària, no és una declaració religiosa, és una tecnologia esplèndida per ensenyar-nos a atreure la presència d'una intel·ligència divina, superior, espiritual. Organitzant la intel·ligència davant de cada energia d'odi, ira, por, preocupació. I la necessitem en el món més del que s'hagi necessitat mai.



Make me a channel of your peace
Where there is hatred let me bring your love
Where there is injury, your pardon Lord
And where there is doubt true faith in You

Make me a channel of your peace
Where there is despair in life let me bring hope
Where there is darkness only light
And where there's sadness ever joy

Oh, Master grant that I may never seek


So much to be consoled as to console
To be understood as to understand
To be loved as to love with all my soul

Make me a channel of your peace
It is in pardoning that we are pardoned
It is in giving to all men that we receive
And in dying that we are born to eternal life


Oh, Master grant that I may never seek


So much to be consoled as to console
To be understood as to understand
To be loved as to love with all my soul

Make me a channel of your peace
Where there is despair in life let me bring hope
Where there is darkness only light
And where there's sadness ever joy

La següent versió de la pregrària va ser entregada per la Mare Teresa quan es va adreçar a les Nacions Unides l'any 1985:


Make us worthy Lord to serve our fellow men throughout the world,
who live and die in poverty and hunger.
Give them through our hands, this day, their daily bread
and by our understanding love give peace and joy.
Lord, make me a channel of thy peace.
That where there is hatred I may bring love,
That where there is wrong, I may bring the spirit of forgiveness,
That where there is discord, I may bring harmony,
That where there is error I may bring truth,
That where there is doubt I may bring faith,
That where there is despair I may bring hope,
That where there are shadows I may bring light,
That where there is sadness I may bring joy.
Lord, grant that I may seek rather to comfort that to be comforted,
To understand than to be understood,
To love than to be loved.
For it is by forgetting self that one finds.
It is by forgiving that one is forgiven,
it is by dying that one awakens to eternal life.
Amen.


La mare Teresa de Calcuta la va fer important quan va rebre el premi Nobel de la pau a Oslo l'any 1979 i va demanar si podia recitar-la. L'octubre de 1995 el president Bill Clinton la va citar en el seu discurs de benvinguda al Papa Joan Pau II a la seva arribada a Nova York. La versió en forma d'himne va ser també present al funeral de Diana, princesa de Gal·les, el 6 de setembre de 1997.